Aquesta pàgina ha estat revisada.
_(page_109_crop).jpg)
La lluna no es morta
On croirait voir vivre
Et mourir la lune.
(P. Verlaine)
¡Oh mágica lluna,
lluneta suspesa del cel en la volta,
com urna dels somnis,
com mística llantia d'un temple a la porta:
ta llum s'en devalla
com riu de poesía que l'ombra agombola,
hont nedan les ánimes!...
y be que t'assembles a l'ánima nostra,
com tu pensativa,
entorn de l'idea fent voltes y voltes.
Mes ay! tu, serena
domines en calma ventades y boyres,
quant l'ánima trista
del món en les lluytes se cruix y avalota.
