«¡Senyor! gira tos ulls, mira tes obres,
mira aquells per qui Tu vares morir;
y si envíes el sol per richs y pobres,
¡pietat del poble teu, pietat de mí!»
— «Pacient com lo pastor que'ls anyells mena,
mos fills per tes dresseres menaré,
y com eura entre runes a balquena
a l'ombra de tos temples crexeré.»
Tal parla del Senyor la veu augusta,
tal del poble la veu va contestant;
y par que'ls ecos en la calma adusta
per les naus repetexen: «Dia Sant!»
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Ja per devant les portes del santuari
passa en tropell el poble pecador,
com aquell d'Israel qu'en el Calvari
s'empenyía per veure'l Redemptor.
Ja desfila la llarga acompanyada
de banderes y llums y penitents,
enfosquint los carrers, acompassada,
remorosa com l'aygua dels torrents.
— Ja del Mártir onejen les banderes,
de la Creu el misteri resplandeix,
Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/107
Aquesta pàgina ha estat revisada.
