Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/93

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ja fòra les pallisses
cantan los galls
y los aucells ensajan
llurs primers cants;
no s'ovira un sol núvol,
bon matí fa,
ni's mou la tramontana,
ni lo mestral;
relluheix la gelada
com un mirall
y'ls regalims de gebre
dels verdissals
entremitx dels tronchs, semblan
fils de brillants.

Lo treball es la vida;
¡au, minyons, au!
lo dormilega y dropo
no es català.
¿Què badallas, pampana?
semblas un drach
ò los quissos quan grunyen
al despertar.
Llestesa convé al amo,
no pas badalls;
a la feyna, a la feyna,
sens rondinar!