Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/81

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ni dels mars per l'espay blau,
ni en cap lloch hont lo sol banya,
ni en palau,
desert, ciutat, ni campanya
trobarem la joya estranya.

— Donchs, ¿quín singular tresor
es aqueix que'l cel demana?
— Sols un cor
ab la virtut soberana
que perdé la rassa humana.

— De molt gran merexement
es aqueix tresor perdut.
— ¿Tens esment
de qui no pague tribut
a la negra ingratitut?

— En la ingratitut no'm par;
mes, si agrahiment busqueu,
de volar,
boyres lleugeres, dexèu,
qu'en mon pit lo trobarèu.

1870.