Aquesta pàgina ha estat revisada.
No era piràmide vana
per honrar als paladins
qu'han delmat la rassa humana,
era de la fè cristiana
padró de recorts divins.
Ab los brassos sempre extesos
y a contraclaror del cel,
deya als pits del odi opresos:
Allí dalt sols son admesos
esperits de cors sens fel.
Y deya en tal lloch posada
sens les pompes mundanals
d'una magestat prestada:
De genolls sobre esta grada
xichs y grans son tots iguals.
Deya al pobre caminant,
fatigat y congoxós:
No llanses ton feig pesant,
descànsa aquí y tíra avant
que t'espera un dols repòs.
Y ab benèfica influencia
parexia dir la creu
a la turbada conciencia:
En và escusas ma presencia,
por tot trobaràs a Deu.
