Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/75

Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Donchs, serà ma esposa amada
la que, de modestia exemple,
se'n va de bon matí al temple
y'n surt cap a la vesprada,
y, a la virtut consagrada,
dedica totes les hores
a obres merexedores
de la monacal clausura…
— ¿Exa santa criatura
gasta didal y estisores?

— Crech qu'una dòna opulenta
ha posat sos ulls en mí;
té de dot un Potosí
y es de magnats descendenta,
y diu que brindarme intenta
ab sa blana mà y caudal.
— Fill meu, no'n fassas cabal;
eix amor prudent recúsa,
puix la dòna axís poch usa
estisores y didal.

— Ara sí que sens recel
puch amar: ¡dòna completa!
Escriu com un gran poeta
y pinta com Rafael;
sa veu es d'àngel del cel;