Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/70

Ella com Ruth recull l'òpima espiga
qu'a sos pares ancians dona aliment,
ella fila lo drap qu'als fills abriga,
sembra ab pròvides mans lo ros forment,
y es al igual d'activa jornalera
del ganancial domèstich tresorera.

Ella en les nostres viles marineres
conserva son amor anys y més anys
al amador que lluny d'exes riberes
và en busca de fortuna a llochs extranys,
mentres, del dol de viuda ella vestida,
acàs l'espera en và tota sa vida.

Contemplàu a la trista proletaria
qu'en cruels centres de treball violent
desgasta sa existencia sedentaria
per donar als seus fills pobre aliment;
¡quant valor necessita y heroisme
pera viure morint dins d'eix abisme!

Valor es y molt gran que per la historia
may ha sigut tal volta mencionat,
com si no fos més digna de memoria
la que vida y repòs ha consagrat
als sants debers de mare y fael esposa,
que l'altiva heroina belicosa……