Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Y tu? ¿quí ets tu, Senyor? la fè ho publica;
ets l'eterna sapiencia y veritat
qu'infalible judica
als mons innumerables qu'ha creat.
Los sigles passan davant teu, com llisca
l'arrebatat caudal d'altiu torrent
per la rambla arenisca
precipitantse dins lo mar potent.
Jo so, Senyor mon Deu, lira trencada
en l'armonía universal del món;
mes, per la fè impulsada,
mos cants postrers encara per tu son.
Jo vull, donchs, mentres dure ma existencia,
himmes alsar d'amor y caritat,
adorant per la fè ta ommipotencia,
que regeix l'increada eternitat.
