Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/44

Per ella lliure l'ànima joyosa,
com la reyna del ayre pel cel blau,
a son plaer s'axeca vagorosa,
tirania no hi hà prou poderosa
per ferla esclava, ni torbar sa pau.

Confiada en son Deu, may rès l'espanta;
ilesa surt dels potros y combats,
dins los brasers dels forns de Babel canta,
y ferma espera ab alegría santa
com Daniel als tigres afamats.

Brilla la fè en lo bras d'una Donzella
y aterra de sa patria l'enemich;
commou lo cor d'Isbela de Castella,
y ab l'esplèndit import de sa vaxella
duenyo fa d'un nou món al món anticb.

¿Per què no creure, donchs? ¿per què altanera
la torbada rahó, mira ab rencor
de Jesús la doctrina verdadera
que dolsament al home regenera
y fortaleix les fibres de son cor?

D'egoista a la fè l'ilús moteja.
Egoista la fè! ¿Quí tal pot dir?
Lo lema sant qu'en son escut campeja,
es caritat y amor; per ell guerreja
lo paladí cristià... fins a morir.