Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jo so metge dels cors, ma panacea
no es un secret empírich ni vedat;
en ella sols ma ciencia eterna emplea
esperansa y amor, fè y caritat.
Veníu a mi les ànimes marcides,
causades sense treva ab l'aflicció;
jo bàlsam tinch per totes les ferides
y per cada dolor consolació.
Veníu a mi; com té una mina venes,
jo richs filons tinch sempre de consol,
y conjurs per trencar exes cadenes
ab que lo món esclavisarvos vol.
May es tart per cridarme; jo us seguexo
encar després del postrimer sospir:
¿per què'm rebutgeu, donchs? ¿no us oferexo
pau en lo món y glories al empir?
¿Preguntau qui so jo, que doctrinera
desperto ab mon exort vostra rahó?
¿Quí so saber voleu? La verdadera
medicina dels cors: la Relligió.
1863.
