Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jo, sía bona ò adversa,
sempre contenta ab ma sòrt,
may ab qui es més me comparo:
fiada en Deu, m'aconort.
Y estimo més ma barraca
mitx coberta de rosers,
que los richs salons de marbre
dels prínceps y grans banquers.
Més m'estim dels llars fumosos
los rogenchs flams dels boscalls,
que les llums de gas malsanes
reflectides per miralls.
Y molt més qu'exes antorxes
que tornan la nit en jorn,
brilla lo dosser d'estrelles
que veig de ma cambra enfront.
Nó, amichs meus, no cambiaría
mon content y dolsa pau
per totes les pompes vanes
del més grandiós palau.
Allí los amors s'amagan
en lo plech més trist del cor,
allí los ulls ni sols poden
donar llibertat al plor.
