Aquesta pàgina ha estat revisada.
sos patricis honoran:
mos dèbils ulls s'aclucan
com tancan llurs coroles
les nocturnes floretes
quan raigs de sol les tocan.
¡Oh! quí pogués seguirne,
Monturiol, ta gloriosa,
preclara inteligencia
qu'als més sabis afrontal
¡Quí com tu, sumergintse
en les superbes ones,
pogués tocar los antres
hont may toca la sonda,
y, solcant dels abismes
les cavitats ignotes,
veure com en llurs centres
les tempestats s'hi forman,
y victoriós pujarne
per entre esculls y roques
dins ton extrany Ictíneo
ò artificial manopa!
¡Quí com tu, clar ingeni
de nostre país honra,
pogués de les potencies
malignes y envejoses
enemigues d'Espanya
