Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/18

a sobre'l cap del català posada:
¿ahont pots anar tu, qu'enamorada
no vage la victoria al teu costat?
Per tot genis brillants devall la grana
s'ocultan de ton vel,
com la rica magrana
baix la flor purpurina
modesta oculta sos granats de mel.
Jo't saludo, vermella barretina,
senzill almet dels héroes catalans!
Tu ets com lo foch que misteriós flameja
per designar lo cràter dels volcans.
Reb lo salut que mon amor t'envía,
memoria insigne d'un poder gloriós
que fou del món enveja
y ara de nou recobra la valia
de son passat famós.
Tu has subjugat les kàbiles riffenyes
que dels turons atlàntichs en les brenyes
ocultan sa deshonra y ruda sanya
fugint dels ínclits venjadors d'Espanya.
Tu arramblares les masses enemigues,
com en los camps d'espigues
la dalla obra camí,
dexant per tot, detràs de tu escampades,
piles d'infels, com garbes mal lligades
ahont los corbs tindràn llarch temps botí.