¿de què pot mon desitx ferli present?
si la oblació més rica es a sa gloria
lo que la bolva d'or al rey del día,
lo que la gota d'aygua al mar potent?
Y corones y ceptres de la terra
¿què son per qui d'estels fou coronada
per la Divina Eterna potestat
y resplandeix ab raigs del sol vestida
tenint als peus la lluna per peanya
y es son trono gloriós l'Eternitat?
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Y jo ¡tolla atrevida! encar voldría
als richs joyells, de gratitut ofrenes,
juntar lo do de mon humil present,
la derrera guspira esmortuhida
pel fret alè de ma entreoberta fossa
qu'axeca agonetjant mon pensament?
Y ¿per què nó, sent do pera María,
pera ma dolsa Mare amoroseta
qu'ayma a tots sos bons fills per un igual?
¿per què quant tinch y puch no haig d'oferirli
si ella en ma horrible soletat no'm dexa,
si ella goreix mon esperit malalt?
Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/155
Aquesta pàgina ha estat revisada.
