Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/14

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ni lo rich prop teu s'atura,
ni lo pobre s'hi soleja,
ningú l'huracà hi conjura,
y al teu pal sense figura
escupen l'odi y l'enveja.

Y per fi, ja enderrocada
y mitx cuberta de fanch,
no estàs com ans rodejada
de pacífica maynada,
sinó espurnada de sanch.

Creu, dels pobles protectora,
tórna a difundir de nou
ta influencia salvadora,
pària al qui fidel t'adora,
y al indiferent commòu.

Rès hi fa que sepultada
estigues devall lo vel
d'aquexa runa apilada;
ta veu misteriosa agrada,
vinga de terra ò del cel.

Prou muda has estat tants dies,
prou entregada al olvit,
y prou en tes rodalíes
als qu'ab llas fratern unías
la discordia ha dividit.