Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Ay! molt ton recort m'agrada,
mes la vista m'entristeix
al vèuret tan afrontada;
puix hont ets tu profanada,
felicitat no existeix.
Ja la blanca tortoreta
no fa en tes motllures niu,
ni a ton peu la pastoreta
axama sa remadeta
les matinades d'estiu.
Ja de ton pal no s'adonan
los transeunts, com abans,
y los que igualtat pregonan,
trobantse, ni manco's donan
lo salut com a germans.
Grans y xicbs de tu's desvían,
y en díes d'extrems perills
les dònes qu'a Deu temían
no't pregan, com ans solían,
per llurs marits y llurs filis.
Tampoch la donzella hermosa
t'enrama ab fistons de flors,
ni t'invoca, religiosa,
confidenta misteriosa
de sos virginals amors.
