Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/125

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Exa torre inexpugnable,
admirable
atalaya y grat recort,
es titànich centinetlla
qu'etern vetlla
per sa custodia y confort.

Es far de costa encrespada
qu'apagada
té la llum per furiós vent,
mes que, si a brillar tornava
com brillava,
fora per son salvament.

Y ¡ay si eix rúnich edifici,
sol indici
del ilergeta poder,
per dissort esdevenía
qu'algun día
derruhit vingués a ser!

Ab llurs murs enderrocades,
les morades
del poblat a tomballons
ab horrible cataclisme
fins l'abisme
rodarían del teu fons.