Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/120

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Temples grechs y romans foros,
los dels moros
banys, mesquites, richs harems...
devall senzilles morades
oblidades
restan les pedres ensemps.

La forsa del temps, oculta
catapulta
qu'enderroca sens remor,
colga, oh riu, baix tes rovines
les ruines
d'oprimits y d'opressors.

Foren per sempre borrades
les petjades
d'aquelles generacions,
mentres que tu encara explicas
y publicas
llurs immortals tradicions.

Be fas; tan grans fets detàlla,
però càlla
tristos anals depressius
de quan nissaga extrangera
logrà, artera,
fer als ilerdans catius.