Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/119

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Mes, ¿quí de ta superficie
la ficticia
escriptura entendre creu,
si exes xifres may compreses
son impreses
per tan sols llegiries Deu?

Y, no obstant, m'apar qu'en elles
maravelles
contas del poble ilerdà,
y qu'en sos anals de gloria
fas l'historia
de tot lo gènero humà.

¡Sempre lluytes, sempre guerres
que les terres
cobriren ab vels de sanch;
sempre l'ambició que puja
per, com pluja,
caure disolta entre'l fanch!

Axò, Segre, en ta ona clara,
cosa rara,
llegirhi, folla, he cregut,
cercant mos ulls afanyosos
los sumptuosos
restos d'eix poder retut.