Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/118

Aquesta pàgina ha estat revisada.

quan, lluhint en l'ona brava,
brillejava
l'astre argentat de les nits,
geroglífichs misteriosos,
lluminosos,
veure creya en ella escrits;

y detenint la mirada
extasiada
demunt ta crespa corrent,
pensí qu'ab xifres extranyes
mil hassanyes
remembravas a la gent.

Y igual que la vista encanta
la brillanta
òptica fascinació
dels panoràmichs paysatges
ab imatges
de sorprenenta ilusió;

axís, forman tes onades,
esmaltades
pels raigs solars esplendents,
passatgeres escriptures
com figures
de llurs quadros disolvents.