Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/117

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ay! molt, Sícoria, sospiras
quan oviras
son famós poder finit
y que'ls qui la maltractaren
no dexaren
tros sencer de son vestit;

puix, de sa pompa envejada
despullada,
rès a ta Ilerda ha quedat
sinó'ls recorts de constancia
qu'ab Numancia
tan sols tenen paritat.

Per'xò, riu, ab mut llenguatge
son coratge
tal volta cantas plorós;
mes, ¿quína sabiduría
compondría
ton murmuri remorós?

Quan, contemplava ab fixesa
ta bellesa,
vegí disputarse'l pas
a tes dargues platejades
disgregades
com illots flotants de glas;