Aquesta pàgina ha estat revisada.
de dalt les serres
dels Pirineus
vens cobrant paries
dels gels y neus,
y t'aygua pura
en abundó'
per tot escampa
rica sahó.
Per'xò, riu Segre,
fas ton camí
sempre en mitx d'ample
florit jardí.
D'exes flors una
voldría ser
per que mon càlzer,
com encenser,
aromés pròdich
de nit y jorn
les encontrades
del teu entorn.
Ay! jo voldria
ser cotoliu
pera en tos marges
ferhi mon niu,
