Aquesta pàgina ha estat revisada.
També al sol de ma vida,
llum del cor meu,
mon espòs, ma alegría,
lo volgué Deu.
Jamay en mes entranyes
sér s'ha albergat,
ni ab la sanch de mes venes
s'ha alimentat.
¿Quina agonía'm falta
ja que sofrir?
¿Quan tants y tants martiris
veuré finir?
Si tras fera borrasca
ve calma al mar,
si l'esplet tras la sega
torna a brotar,
si després de nit fosca
ve un jorn serè,
¿per què may tras mes penes
consol no'm ve?
Si per tota desditxa
té'l temps consols,
¿per què, Senyor, tortures
té per mi sols?
