Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/109

Aquesta pàgina ha estat revisada.

De lluytar ¿què'n treuría?
¿Quí tinch? ¿quí vol
que jo en lo món ne reste
ni un día sol?

Com la vella palmera
d'erm africà,
cremada y combatuda
per l'huracà,

que sempre ha donat ombra
als pelegrins,
sens rebre may de pluja
raigs cristallins;

axís fou de ma vida
l'avara sòrt;
molts en mi han trobat ombra,
jo may conhort.

Jo maternal carinyo
poch so rebut,
lo fraternal afecte
no he conegut.

L'autor de ma existencia,
mon pare amat,
Deu en sa eterna gloria
ja ha coronat.