Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/9

Aquesta pàgina ha estat revisada.

----

Del rector dels Banys en elogi de las obras del inmortal García rector de Vallfogona.



  De aquell riu, que secat no ha vist Espanya,
Begué, per refrescar nostra eixutesa,
Lo gran García, fent naturalesa
Del que tant, en los mes, es cosa estranya.

  Guiá l' sa gentil Naya á la montanya
Del Parnás, confiant en sa agudesa,
Que mirantlo las nou, sens estranyesa,
La alegria ab aljofars sos ulls banya.

  De la mina de Apolo mes preciosa,
Ab diamant de quilats tals lo regalan,
Y ab tal raig de Elicona lo refrescan:

  Que de ellas lo cuydado ja reposa,
Seguras que á son fondo pochs igualan,
Encara que en la taula lo excedescan.



----
Del mateix rector al propi asumpto.



 Com ja Cisne canór se oí García
Del Ebro en las riberas caudalosas,
Ab veus en lo elegant tan abundosas,
Com raudals en sas Linfas descubria.

  Volá al Parnás, y oíntlo allá Talía,
Pujánt de punt, ab veus tant armoniosas,
Acudiren las nou, sembrant de rosas
Lo nevát de sas galtas, aquell dia.

  Tanta gracia, en García está cifrada,
Digueren, que dels morts es clar la hereda,
(Seguint del antich Sami la sentencia.)

  Puix la gala dels grechs te millorada,
Dels llatins la agudesa en ell se hospeda,
Lo que be nos ho mostra la experiencia.