Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/32

Aquesta pàgina ha estat validada.


SONETO XXII.

Al despreci que se mereix una dona de mala conducta.

  Maleta de convent, gruta de hostal,
Frontisa rovellada de cancell,
Malaltia perpetua del bordell,
Florida primavera de tot mal.
  Si pensa que per veurerme venal,
Me te de garrotar ab un cordell,
Pera sacrificarme com anyell
Dels que en lo born se venen per Nadal.
  Vaja á guanyar perdons, tirant al moll,
Que no so jo Abindeme ni Gazul,
Pera prendarme de ella com un foll.
  Que sent de mal francés prenyat baul,
Sols la pendré pera que m' xucle un moll,
Que tinch entre los pels del ull del cul.


SONETO XXIII.

A una dona nomenada Sabatera,

  Si en eixa perxa, hermosa Sabatera,
Encaixar pogués jo una forma mia,
Per mes ditxos, sols per asó m' tindria,
Que si Espanya per rey me coneguera.
  Y cuand ab vos calsarme merésquera,
Tant gust en servos parroquiá tindria,
Que per momentos me descalsaria
Perque gosarlo cada punt poguera.
  Mes no se lo mon, perque lo nom vos dona
De sabatera, si eixa ma agraciada
Nons calsa l's peus, ans be ab grillons los lliga:
  Ja de la causa mon discurs se adona,
Será; quisá per faba ensabatada:
Sino, qui mes hi sapia mes hi diga.