Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/31

Aquesta pàgina ha estat revisada.


SONETO XX.

A una senyora descolorída.

  Pera curar de arrel senyora mia,
Aqueix color trancat que ha tant que os dura,
He oít á dir que tota trancadura
Facilment un braguer la remedia.
  Cenyiuvol que so ho feu, de dia en dia,
Veureu que lo marfil de eixa blancura
Cobrará l' color viu de rosa pura,
Que als ulls de tot lo mon cause alegría.
  Jo os se una ma tant ben exercitada,
Tan secreta y lleal, cual vos importa,
Pera la cura y vergonyos recato.
  De un petit Ay! cuand molt sereu curada;
Un Ay! que dos mil gusts juntament porta.
Feuho, sino per gust, per lo barato.


SONETO XXI.

A la reincidencia en lo vici.

  Renunciant las aradas y las rellas
Baixa l' conco Joan de la cabanya,
Fadri de gran ventura y poca manya,
Fiador de casadas y donsellas,
  Fet un bou mans anaba sempra ab ellas,
Y una que presumìa de tacanya,
Tant sen jugá prenentlo per la banya,
Que la hi clavá, y no gens per las costellas.
  Ferida, (y no per burlas) la minyona,
Per lo remey comares se juntaren;
Cual pren lo alum, cual seda y cual la agulla;
  Mes ningun vol la xica vellacona
De cuants medicaments li proposaren:
Sino que hi torn ' la banya com se vulla.