Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/30

Aquesta pàgina ha estat revisada.


SONETO XVIII.

Avisos del poeta á Apolo, cuand seguia á Dafne


  Ah! Senyor lluminosos, ahont anau,
Seguint aqueixa ingrata que no os creu,
Ni res vol escoltar del que dieu,
Sino que os deixa estar fet un babau!
  Nos girará per mes que li digau,
Ni per mes requebrets que li llanceu;
Encara que digau que sou un Deu,
Y que tot lo emisferi illuminau.
  Si ab dadivas lo cor no li ablaniu,
Tot lo vostre poder no será prou,
Per aplacar sa colera y rigor.
  Donauli algunas trentius (si es que n' teniu)
Que en veure l's jo os ho pag, si ella no os ou
Y no se aplica á fervos molt favor.
           • • •
  Perque ja lo valor
De las donas es tal en aquesta era,
Que en veurer un trenti tornan de cera.


SONETO XIX.

Venus á Vulcano.


  Marit impertinent que preteneu,
Cuand ab tan gran rigor me perseguiu,
Y axí vostra deshonra descubriu,
Com si fentho, guanyaseu jubileu?
  Per vida vostra, que no me enfadeu;
Perque si altra volta os hi atreviu,
Mentres que bellugar vos veurán viu,
La esquena os palmará algun tirapeu.
  Y al contrari, si veeu y si callau,
Y lo sonso anau fent com qui no hi véu,
Tindreu tot quant podreu imaginar:
  Aneu considerant lo que guanyau
Sufrint; y no sufrint lo que perdeu:
Y axí, marit, no hi ha, sino callar.