Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/22

Aquesta pàgina ha estat revisada.


SONETO II.

AL MALEVOL LECTOR.

  Ix la pródiga llum que ab sutil ralla,
Per un escás forat al pres visita,
Del somni greu desperta y resuscita
Del gust amarg la debil revivalla:

  Al navegant que ab fragil buch treballa,
Vens la furia del mar casi infinita,
Y ab la bebenda amarga allí vomita
La vida, y lo baixell se obra y encalla:

  Al privát que en las faldas de fortuna
Mama la dolsa llet, y ab fas doblada
La llansa de son pit en poca estona,

  Per totas sas angustias una á una:
Y al bon lector, perque es mon camarada;
Un tigre l's fassa á tots la catxamona.


SONETO III.

Á la expresiva sensillesa de la llengua catalana.

  Gaste qui de las flors de poesía
Toyas vol consagrar als ulls que adora,
Del rich aljofar que plora la aurora,
Cuand li convinga dir, que s' fa de dia.

  Si de abril parla, pinte la alegria
Ab que desplega sas catifas Flora,
Ó á Filomena, mentres cantant plora,
De ram en ram, la llengua que tenia.

  Á qui s' diu Isabel, digali Isbella;
Sol y estelas als ulls; als llabis grana:
Llochs comuns de las musas de castella.

  Que jo, peraque sapia Tecla ó Joana,
Que estich perdut per tot cuant veig en ella,
Prou tinch de la llanesa catalana.