del viatich la empleá en protestacions de arrepentiment y de amor á Deu, habentnos quedat de sos ultims accents poetichs lo cant de sa agonia que comensa, Desde est catafal incognit: (*) y resant lo Miserere, morí García als 6 de Setembre de 1623, esent de 40 anys de edat poch mes ó menos, segons lo que se ha pogut collegir de son naixament.
La mort del gran Dr. Vicens García fou plorada de tots los sabis, al mateix temps que los seus emuls y enemichs renovaren las empresas de la perfidia, de la calumnia y de la maldat per degradar la sabiduria y fama poetica del catalá del sigle XVII; pero empresas tan malvadas sols produiren efecte en los cors dels incautos é ignorants; mes no en los dels homens observadors y justos que conegueren y coneixen cuant pot la maledicencia en boca y ploma de la enemistat, que sens mirarse á si mateixa increpá en García los amorosos defectes de la juventut, que no lo corromperen en la edat varonil, ni en lo estat de perfecció que abrasá y desempenyá dignament. A pesar dels esforsos dels enemichs de García, los cuals no han deixat de tenir hereus que han continuat lo cultiu de la maledicencia, no se ha pogut lograr lo extermini de son nom, eternisat en los pochs escrits que del seu gran ingeni nos quedan, á pesar de haberse empleat lo poderos medi de la Inquisició que condemná las obras que ara se reprodueixen despres de 120 anys de no haberse impres.
Per relació de un vell, que conegué al gran García, saberen los rectors dels Banys y Pitalluga que lo nostre poeta era de estatura mediana; blanch de color; la cara molt proporcionada; lo front espayós, com se coneix be en la calavera, que aquells vegeren; los ulls negres y espiritosos; la boca gran, pero no fea; los llabis un poch grosos; lo nas de proporcionada forma; los cabells crespats tirant á roig, com tambe la barba. Vestia decentment sens afectació; tenia una gravedat natural adornada de una modesta alegria; sa complecció era melancolica, propia dels grans homens é insignes poetas; la sua conversació era amable, sens mordacitat ni profanitat.
Estas noticias apreciables son las que per zel de aquells rectors nos quedan: conservilas perpetuament la imprenta en honor del gran García, tan combatut de la enemistat y dels infortunis; y la provincia de Catalunya, part integrant de la gran Constitucional Nació Espanyola, gosias en la memoria de un fill seu que honra y acredita la illustració catalana y la puresa de son armonios y apreciable idioma.
(*) Aquest romans es altre de las excellents poesías de García, ab que se enriqueix esta nova edició.
