Ben conegut lo merit de García, los mes condecorats personatges y homens sabis se honraban de tenirlo en sa companyía y de poderlo ocupar en cosas dignas y honorificas. Axí fou que lo reverendisim é illustrisim arquebisbe de Tarragona D. Joan de Moncada volgué que lo acompanyás al primer ingres á la sua sede, y allí lo detingué molts mesos arreglant lo arxiu de aquell arquebisbat. Per demanda del mateix Sr. arquebisbe acompanyá García al Marques de Almazan virrey de Catalunya en lo viatge que feu per mar ab sa familia de Barcelona á Tarragona, y son regres, en cual viatge sofriren un temporal que lo poeta descriu en las decimas del titol navegació del Marques de Almazan &c. Foren tan aplaudidas per son merit y puresa de llenguatge estas poesías, que colmaren de aplausos al autor, y lo idioma catalá adquirí gran respecte y consideració en concepte del judicios Marques, y de tots los sabis imparcials.
Las demostracions de afecte y apreci que se meresqué García del arquebisbe, del marques virrey y de molts homens poderosos, debian concebir en ell fundadas esperansas de millorar fortuna; mes com regularment los infortunis forman lo patrimoni dels grans homens, se li degueren frustrar ben prompte las que hagués format; pues dins breu temps lo marques de Almazan partí á Roma de embaixador; morí son germá lo arquebisbe, y faltaren igualment altres poderosos amichs y protectors. Regresá lo nostre rector á Vallfogona, y sens perturbarli la sua filosofía la perdua de estos poderosos favoreixedors, ab una inalteració catoniana á sos amichs que menos filosops que desitjosos dels seus auments li aconsellaban empresas varias, digué: Que debia á la fortuna un desengany, que tenia per consecuencia sa perpetua quietut. En efecte la disfrutaba en aquella apacible soledat, y li proporcionaba totas las delicias en que se recrean los sabis, pues incomparablement aman mes lo tracte ab los sensills habitants del camp, que lo bullici, las intrigas y enemistats de las corts dels homens poderosos en dignitats y fortunats. La lectura dels SS. PP., lo continuat estudi de la filosofia natural y moral, la predicació y lo exacte cumpliment dels debers de parroco tenian deliciosament ocupát á García; mes no per so deixá la poesía, sols capitulá ab las musas per imposarlas lo precepte de que no mes cantasen en avánt cosas agenas del seu estat; pues volia que sos cants sabesen à ensenyansa y desengany. Axí ho verificaren, com se veu en moltas de las suas poesías.
Lo major culto de Deu y lo adorno del sant temple formaren altre de las ocupacions de García, estimulant ab son exemple á sos feligresos. Tenia particular devoció á la verge y martir santa Barbara, desitjan fos elegida tutelar de la parroquia y terme de Vallfogona; lo que lográ de sos feligresos, pues la aclamaren tal, y se oferiren á contribuir eficasment per la construcció de una sump
