pá á las horas la sede episcopal de Gerona lo illustrisim senyor D. Pere de Cardona, germá del marques, y veent est que lo nostre poeta volia seguir la carrera eclesiástica, lo colocá en la comitiva del bisbe son germá ab lo destino de secretari. Partí García de Barcelona per Gerona ab lo illustrisim, y en esta ciutat, á pesar de las ocupacions de son ampleo, eregí una academia literaria, de la cual fou fet president. Novas y diarias probas donaba de son numen poetich y saber; nous y diaris aplausos reportaba en recompensa de sa continuada aplicació. Desitjós de abrasar lo estat sacerdotal, significá al senyor bisbe la sua vocació, y prest fou promogut al sacerdoci, desempenyant dignament las funcions del sagrat ministeri, en lo que no fou menos amát que respectat. En tots sos sermons (sempre molt desitjats de tothom) brillában igualment la sabiduria y la elocuencia, de lo que es una proba la oració fúnebre, que en la catedral de Gerona digué en las exequias del senyor rey D. Felip III á instancias del illustrisim; qui trobantse despres en lo últim de sa vida demaná eficasment á García (ja á las horas rector de Vallfogona) lo donás á la premsa, com ho feu, dedicantlo al senyor compte de Osona.
Lo interés particular del bisbe en no separarse de García, y lo desitg de donarli una bona prebenda; que ni necessitás personal residencia per poderlo sempre tenir en sa companyia, feian que lo nostre gran poeta continuás de secretari. Mes coneixent García que no li convenia descuidar la propia utilitát, per si de improvís faltaba lo illustrisim, aprofitá la ocasió de vacar la rectoria de Vallfogona en lo bisbat de Vich; y fent present á son amo totas las rahons que lo asistian per concorrer á la oposició de esta rectoría, alcansá lo permís per pasar á Vich y oposarse. Cuatre foren los opositors, segons consta en la curia eclesiástica de Vich; pero concorrent García, no tingueren que duptar los examinadors en la elecció del primer merit. Lo illustrisim bisbe de aquella diócesis, que era á las horas D. Francisco Robustér y Sala, volgué presidir lo acte de las oposicions; y fou tanta la sua satisfacció al reconeixer la sabiduria del famós García, que abrasantlo li digué: Que en tanta fruició com li cabía coneixentlo y podentlo premiar, sola la constristaba lo pesár de no ser proporcionat lo premi á tan gran merit. Y luego (per favor especial) li feu lo conferimus de sa ma propia als 28 de setembre de 1607.
Perdé ab dolor lo illustrissim de Gerona son secretari, y la academia son president: mes lo poble de Vallfogona adquirí ab García un Apolo, sagrat en cuant al saludable pasto que donaba á sos feligresos, profá en cuant al gobern que exercia sobre las muses. En un y altre carrech era la admiració de tothom, y tant desitjat, que repetidas vegadas sos principals amichs, particularment lo senyor bisbe de Gerona, lo presisaban á deixar aquella amable soledat en que se trobaba be la sua filosofía.
Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/14
Aquesta pàgina ha estat revisada.