Peró com los reflexos lluminosos
Que naixen de sa gloria soberana,
Son dins mon pensament tan grandiosos
Que acobardan la Musa inutil, vana:
Sols se veurán efectes vergonyosos
En ma fas (ó Pahers) de vostra grana:
Si ja no m' favoreix aqueix aspecte,
Seminari de amor y de respecte.
Volgues lo cel que de aquells rlchs matisos
Que illustran lo demés d' est auditori,
De qui l's encomis sobre marbres llisos
Graba la fama en sos taulons de bori,
Y ab ells de son Palau adorna l's frisos,
Perque son gran valor sia notori:
Com los vener' ab reverencia muda,
Axi ho poguera dir ma llengua ruda,
Sobre est tan just recel, que me acobarda
Lo desigual asumpt, que en aquest dia
Ha emprés la mia Musa tosca y tarda,
Me posa en major ansia y agonia:
Perque es sa vena inutil y bastarda,
Empleada en tan ampla praderia:
Com si per un gran tros de terra campa
Una taceta de aygua sols si escampa.
¿Que podré dir de aquell, á qui o's presenta
Vuy ab tan gran aplauso nostra escola,
y ab vostres vots, diu, sera contenta
De gobernarse ab sa prudencia sola;
Si dels blasons, quee son valor sustenta,
La idea gran, tan remontada, vola,
Que al mes agut ingeni troba en calma
De veurer tant llorer y tanta palma?
Si tan fàcil, com fou en lo conclavi
Posar los ulls en don Felip de Berga,
Ho fos, no fer á sas virtuts agravi
No m' veuria ab presura tan soberga:
Tinch per mol cert, que l' orador mes sabi,
Que s' troba desde Ganges á Pisverga,
No tindria tant talent ni tanta copia,
Que en est empleo no patis inopia.
Als de Europa la roba de Cambaya,
Ambar, almesch , algalia de la Xina,
Lo betum y coral de aquella playa,
Benjúy, riubarbo, y porcellana fina,
Lo ébano, calambúch, y aloes desmaya,
Tanta droga y aroma l's desatina,
Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/135
Aquesta pàgina ha estat revisada.
