Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/132

Aquesta pàgina ha estat validada.
----


SONETO II.


A la inconstancia de las donas.


  Ab lo llarch temps lo tigre mes ferós
Acostuma amansar sa gran bravesa ;
Y l' toro brau se humilla ab tal mansesa,
Fins á portar un jou sobre del tós.
  Ab lo llarch temps apren de ballá un gos,
Y lo falcó de anar ab lleugeresa
Sobre la cassa, y darla cuand es presa ;
Y axí s' fan domestichs lo Lleó y lo Os.
  Ab lo llarch temps, ab llengua cefallosa,
Lo papagall paraulas pronuncia,
Y lo elefant apren terme y criansa.
  Ab lo llarch temps tota y cualsevol cosa
Se alcansa; y casi en tot vens la porfia,
Sino la dona, y constant en sa mudansa.

----


SONETO III.


Manyosos documents


  Si voleu ser discret, parlau á pler;
Si voleu ser valent, mostrau rigor;
Y si acás voleu ser festejador,
Digau tot hora que teniu que fer.
  Si opinió desitjau de mercader,
Tingau en la botiga plata y or,
Ab sedas, y brocats de gran valor,
Y pagau á tothom fins un diner.
  Si voleu ser llegit, tingau memoria;
Si voleu ser soldat, parlau de guerra;
Y si galan, anau com Absalon:
  Digau: que los treballs teniu per gloria;
Y tindranvos per sant los de la terra:
Que es apariencia tot lo de aquest mon.