gar encara que m'arboli. Però, encara'n dexaría anar uns quants que caragolarían la terra!...
«¿Que som deshonrats nosaltres? — vaig preguntar; — ¿que fem algun furt ò algun mancament? So ben casat ab la dòna, nó pel sistema modern del civil; de la manera que'ns ho varen ensenyar los nostres pares: ab tot lo personal de vicari y escolà; ab una encesa que feya recular lo sol de mitxdía; ab tots los ets y uts que marca la doctrina, y una plana d'esplicació de la pístola de Sant Pau; ab tot lo llatí que corresponía a la cerimonia, igualment que si haguessen casat a un príncep, y missa després, de genolls en terra y sense alsar la vista may. Deu me val! so un home: y que no se me'n posin de banderes y lletreros en cap lloch ahont jo treballi. ¡Tota clase de blasfemia als artistes de la obra presente!... Quan hi he entrat, — vaig dir, — ja n'era d'home de be: a mi no se'm prohiba rès; ja soch prou per resguardarme la reputació y'l decoro. ¡Me caso!...»
— Nada, que's pensan que som a Guineya; ja ho entench, Baldiri.
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/99
Aquesta pàgina ha estat revisada.
