Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/97

Aquesta pàgina ha estat revisada.

clatell enrera per no perdre de vista la corriolada;'ls mahons pujan y pujaràn ; ja les poden inventar tan altes com vulguin les cases, lo corriolayre no'ls farà quedar malament: en que sia arran de núvol, un servidor los hi servirà de gavetes, de mahons y tota classe dobra fina que's presenti.» |¡Y quedava tan satisfet l'home! No'm tornava resposta, però sabía que tenía una persona que li vigilava'ls interessos, que se'n podía refiar, en una paraula. Y, cuydado que'ls edificis del estat present son quatre pisos ab entresuelo y'l terrat , qu'es un'altra embustería: diguèm sis pisos y soterrani... que'l día que jo governés ja les faría ageure depressa aquestes cases: tot serían botigues a peu pla. ¡Vès quína ciutat més gran! ni Paris. ¡Què m'esplican a mi de les escales! no portan cap ventatja: sofocació, mal d'asma, y gent entecada. Si quan desde baix feya pujar la restellada de mahons, y tíra, tíra, y may acabava d'arribar dalt, deya jo: ¡ay pobres vehins! ja caldrà que feu beguda a mitx ayre, ò sinó arribarèu ètichs al quint pis... Minyó, posèune dos glopets més...