que fer, y'ls escrivans y notaris poch s'hi podrían estar en terra ferma; tots tindrían d'anar a la emigració de Amèrica per fer fortuna.
— ¿Be, ahont anavas ara, Badó?
— A donar un tom.
— Donchs, arribarem aquí baix, que farèm una ronda al peu de la bota.
— Míra, Badoret; l'home que no té prou tesson per dominar aquesta corretgeta de mulla que tenim aposentada a la boca, vol dir qu'es una criatura, un ximple y un despreciat de tota persona curiosa... La persona que se la sab retenir y doblegar quan ve la ocasió, aquella es una persona que ja li pots obrir amplius meus les portes de bat a bat, que pot anar per tot tan segur, ab aquella moral, per que ella matexa's porta'l resguardo y'l salvo-conducto; que té un camaril per les espressions boniques a la seva boca, y la llengua no li fa tornar may les galtes roges. ¿Es aquesta la qüestió, Badoret? dígas, sí ò nó? ...Noy, retíra aquestos dos gots.
