Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/94

Aquesta pàgina ha estat revisada.

la malaltía,'l no poguerla dominar; axís d'una brivada l'hagués despenjada de la boca! qu'ha estat la perdició meva. Ja ho pots ferho públich per tots quatre escayres: pel viciot de renegar, en Baldiri no té feyna. Permit de Deu que me l'hagués esberlada d'una mossegada!
 — ¿Que't vas trabar de paraules ab ton amo?
 — ¡Què de paraules, de renechs! aquesta boca semblava una escapa de gas del infern. Com que sempre he tingut aquexa llengua tan comprometedora, l'amo'm va dir: fòra, búscat feyna. ¡Feya cinch anys queno'n conexía d'altra, y tan recreyat qu'hi estava! Vès si no n'hi hà per escaldarla ab soliman.
 — Esplícat, home; carat, que te les pegas fortes!
 — ¡Massa poch! axís me l'hagués pogut encloure entremitx d'una porta, que crègas qu'ho haguera fet. Quan se té una prenda que porta al precipici, nyach, abolirla al acte y a terra la delinqüenta: càstich de moro. Si tothom tingués aquesta inquisició a sobre d'ell, la justicia's passejaría tot l'any sense tenir rès