del golpa, ¿estàs tu? se'm comensan a torsar lo coll y, noy, contèu: tanta gent, tantes basques. En ma vida he tocat més cares de senyores. Ab lo palmell de la mà y quatre gotes de ayguardent als polsos, vaig feries revenir a totes; los homes ells matexos s'espavilavan; ja veuràs, primer lo sexo hermós, per que no hi hà dubte: son més dèbiles que nosaltres.
A Calatayud nos hi vàrem entretenir catorze díes pera prestar la requisitoria al jutge del cap de partit. Ell prou m'ho deya: «Senor catalán, ya lo veo que lo tengo aquí parado, pero la justicia es sagrada; y así quedará usted sin corresponsabilidad de cap mena.» Y llestos, senyors: fa quarant'anys del fet. Anèu per aquelles carreteres ab los punys badats, plens de dobletes, y ningú us dirà rès ni de día ni de nit. ¡Se'n recordan encara, la gent dolenta, que per temps en Virolant va netejar aquell forat.
Tres mesos després, m'estava menjant un tomàquet y una caxalada de pà al portal de la quadra, quan me compareix un criat ab la seva llureya y l'escarapela al barret, que'm porta-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/86
Aquesta pàgina ha estat revisada.
