neix persona que m'hagi fet desdir lo coratge ni'ls patacons; que consti.
— Vèt aquí qu'ara no més te manca'l don pera poderte confrontar ab lo mateix senyoríu qu'anys enrera encotxavas per anarlo a distreure pels passejos de la ciutat.
— No'm da la gana. Si fa més de vinticinch anys que la reyna mare, l'avia d'aquest minyó qu'ara'ns governa,'m volía nombrar cavaller, y ho vaig despreciar. De serio, no son romansos. ¡Psist! Vés tu, Nas de plata, crída al mosso.
— Voy, senyors, ¿què falta?
— Escolta, currito; ¿que guardeu los Brusis en aquesta casa?
— Sí, senyor.
— Donchs, vés al taulell y dígas al amo que't dongui'l del 5 de Mars del any 50; vés. Té, pren un puro.
— Diu que no més guarda'ls d'un día per altre.
— Vaja, alante; tan bunyol ets tu com lo teu amo. ¡Si encara no debía sapiguer de lletra l'any cinquanta! Pues, nada, la qüestió es aquesta: jo volía'l Brusi, ¿m'enteneu? pera apoyar ab datos lo qu'he dit. Per que no vull que després diguessiu qu'us
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/82
Aquesta pàgina ha estat revisada.
