Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/81

Aquesta pàgina ha estat revisada.

les pastas eran a la meva caxa. ¡Si no hi havía setmana que no cansés al cònsul pera demanarli giros per Espanya! Y ara'ls he trobat tots al peu de Muralla, al Banch de Barcelona: «¿Usted es el dueño?» me va dir un escrivent desde l'altra banda de parlador lo día que hi vaig anar a darme a conèxer. «Per servirlo.» «Pues, amigo, ya no sabíamos dónde meter las sanallas, y usted siempre tan callado.» «Yo, en Buenos Ayres, perdiendo mil pesos por la mañana y ganando una fortuna cuando me metía en cama. Allí yo disponía de la riqueza y de la miseria, ¿està usted? y mandaba las sobras aquí, a la casa, porque sabía que era de Crédito y que no me mancaría un real de la mota. ¿Cuánto tengo, si se puede saber?...» Ni m'ho va poder dir de paraula. ¡Cavallers! agafà la ploma, y potser va estar un quart dibuxant los xiquets de Valls ab xifres.
 — ¡Noy gran! per aquí ja corría la brama de qu'havías tornat riquet; però, no'ns creyam que tinguessis tanta reputació de greximonía.
 — Y del demés, noy maco: que ni aquí ni al Riu de la Plata no's co-