Aquesta pàgina ha estat revisada.
l'esperit de les flors, ab los cants regalats, ab los prechs dels adolorits, sobre l'ayre lleu; abrassèmse... y ara't retorno la mirada de ta Angelina! —
Y'l còs del poeta's blincà en brassos de la Mort; la seva ànima volà a les regions de la puresa, y aquí quedaren ses despulles demacrades y pobres sense l'espiritual alè que lo havía animat.
Doblaren les campanes, girant amunt ses boques rodones per llensar fúnebres laments. Lo goig se remontava fins al cel; la tristesa s'aplacava aquí en la terra com boyra baxa que cobreix la llum, y la Mort murmurava al oido dels qu'havíam estimat al poeta, que l'estimessim més encara, que l'amor es l'única oració qu'a Deu li plau d'escoltar.
