Pardo, que de tan lluhent, feya llenques d'ombres blanques, y a dalt de la copa un sobtat de claror de la matexa etxura del relotge de la mort, anem dient. Los guants, de cabritilla blanca, que no gosava mirarme'ls dits per no xuclarlos, per que semblavan bolados. Y de la soguilla, y de l'agulla, y de les tombagues de diamants, no'n reso, que no vull que'm critiqueu de vanitós; però, us dich que de la meva persona per tot arreu n'exían espurnes de brillantor.
Quan lo pare capellà'ns va benehir, a tots dos sols, — ey, que vaig volguer aquest senyorío, — ja veurèu, minyons, cadascú pensa com pensa; jo seré mal parlat en alguna ocasió, però en tocant certs punts... alto aquí, en Geni té moral y aygua santa al cap, y l'interior de les persones es com una carta closa. He dicho.
Quan lo pare capellà'ns va benehir, ab la vista se'ns menjava: y axís que va veure'l Tordillo ab la lleugeresa que brassejava y de la manera que feya juli ab lo plomero, quan li van haver dat lleminadura, la satisfacció li espurnejava dels ulls. Jo'l
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/53
Aquesta pàgina ha estat revisada.
