Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/51

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ningú que s'estimi la persona: ¿me enteneu? Y si ells l'Artillería, nosaltres les bandes del Liceu y Santa Creu; que fins lo llevant que s'entorni al Tibidabo vull que hi arribi bufant música; y si ells tenen lo bayo del Baronet, jo'm presentaré ab lo tordillo del senyor Comte; y si ells mocador de puntes, jo ab mantellina de blonda; ¡y què daurats y selles y guarniments de fantasía! si ja estich comprant lo pavo del Jardí del General no més que per aprofitar lo bano, que vull que'l meu tordo's, presenti ab un plumero qu'arribi als entressols; y si per ells hi haurà qui s'agenolli, jo vull que a nosaltres nos rebin a sota tàlam com si arribessin los virreys del Perú. —

III



Per supuesto, que tot va quedar compost com una escriptura; los companys, ferms a que s'anés a benehir, y jo nombrat director, banderado, caxer, vaja, un Rey absolut per manar y disposar y bestreure, sense que ningú respirés devant meu.