— ¡Xist!...
— Y axò no son veus volàtils, que'm consta. ¡Si tot lo regne'n va plè! Que l'Artillería té Cademia tot sovint no més que per ensajar un pas doble, que la marxa Reyal y la de Peracamps y totes les conegudes y per conèxer, faran alto y's quedaràn a sota peu. Si'l banderado estrena un mocador que serà una trenyina de puntes; si montarà'l bayo de casa'l Baró, ab una sella y guarniments ab tal brodadura y una varola de repunteig que'l seller s'hi està menjant la vista; que hi haurà sarau a vuyt duros lo soci, y dinar de sexanta rals per cap; que surtirà cada dobla de quatre que potser fa deu anys que no ha estat contada; y com de fatxenda'n tenen per ferse un arrendament, l'intenció seva es de fernos fer un paper lleig y que quedem com uns noyets. Lajugada es vista... Però, a poch a poch; ells potser no contan qu'en Geni siga al món, ¡ells no se'n refian! Pobrets! Deu me do salut; si allí hont jo'm fico ningú queda malament! y... pochs romansos: los cotxeros de Barcelona tenen d'anar a benehir, y aquí no recula
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/50
Aquesta pàgina ha estat revisada.
