y mitx; y tots s'estavan entre'l puro y la copeta y una boyra de fum que els entelava, consumint l'estona critiquejant lo bestiar de la ciutat.
— Ola, Geni, — me van cridar de per tots costats, — seyèu.
— Noy, pòrta una copeta.
— ¿Què vols pendre, marrasquí ò curassao?
— Sèu, que beuràs.
— S'estima.
— Porta les copes, te diuen.
— En pendràs un didalet.
— Corrent, ja beuré. Minyó, portam thè ab un jàssera de sucre. Y, a caps som, — vaig dir jo, després d'escupir y d'haver xarrupat lo primer glop. — Noy, bon minyó, apàrta'l rebosillo de les vidrieres, que donaré un cop d'ull a la carretel-la. Que la qüestió es molt seria; nada menos que'ls carreters del moll ja ho tenen tot endegat y'l día de Sant Antoni portan l'intenció de tapar al sol que surti, ab un passa-calle pels carrers de Barcelona, que la gent hi caurà de genolls: que's trauràn cobre-llits per les balconades, y que tothom, al vèurels, farà santus lo mateix que si passés lo combregar general.
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/49
Aquesta pàgina ha estat revisada.
