un xiulet tremolós, dient: — Jo us xiulo, paraules trapaceres, perdició de empleos, guanyadores de miseria y de penediments estèrils y a fòra de hora. —
Y acte contínuu llensà la clau al carrer, ben convensut de que maymés
hauría de tancar rès; clogué la finestra d'una revolada, y's tirà vestit al llit, amenassant ab lo puny tancat al honor y principalment al que l'havia dexat cessant.
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Lo sereno, després d'haver esmorzat, s'axecà del guarda-rodes, y ab la satisfacció que's sent després d'haver menjat de gust, digué per si mateix: — M'he equivocat: no sé si era xiulet d'auxili, ò foch al primer districte... be, vaja, si volen alguna cosa, que tornin a xiular.
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/44
Aquesta pàgina ha estat revisada.
