Després que s'ha desfogat prou sobre aqueix tenor, s'entorna a casa, sopa, fuma y per últim se'n va al llit.
La nit passa lenta y fexuga pel pobre Crisoles. Totes les posicions que adopta per descansar, li son incòmodes; no té, com se sol dir, prou llit per ell. No poguent cloure'ls ulls, y per estalviarse una cayguda ab son contínuu giravoltar, s'axeca,'s vesteix, y a les fosques, per que fins la llum l'ofen, obre la finestra y's posa a guaytar la trista soletat del carreró.
Lo sereno, assentat en lo guarda-rodes del carrer del Hospital, se treu una fiambrera y's disposa a esmorzar.
¡Ditxós tu, — murmura en Crisosoles, — que menjas de nit y de día! ¡Y encara hi hà qui per consolarme'm recepta aquella dècima:
Mirèusel allí'l sabio, en aquell guarda-rodes; no girarà'l cap, no hi
