Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/41

tut. La meva sòrt es que si no'l mato ab un feix de papers, li quebranto la salut ab un lío que li dexo allí de recursos, instancias, consultas y informes, qu'encara que no més se'ls miri per posar o pase a tal ò qual negociado, ja sabrà què cosa es divertirse y gastar poch. Y cuydado, senyors, — diu exaltantse Crisoles, — que jo vaig pujar després de la revolució, es dir, que vinguerem a moralisar lo ram; lo que dich, a moralisar. Y aquest tonto que'm sustituheix diu per tot que ve a igual fi. ¿Còm estem? Si ell ve a fer lo que jo feya, ell sobra desde luego: es evident. Però, a Madrid, que tenen una lògica especial, creuen que sobro jo; y per telègrafo... ¡Senyors! vagin apreciant vostès en què s'emplea la maravellosa invenció del sigle; ¡per telègrafo'm deposan! Y gàsti vostè vuyt anys de la existencia per que a lo millor soni un repich de campaneta disparat desde allí dalt qu'avisa que'l posin immediatament al mitx del carrer ab menos consideracions y decoro del que's guardaria a un lacayo qu'embromés a les ninyeres y'l treguessin pera evitar matrimonis desiguals. —