Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/40

sa que si hagués executat una sentencia del Sultan.
— Avuy tens la negra, Crisoles; — li diu un dels companys.
— Avuy? — replica ell ab forsat mitx-riure, — avuy no m'he pegat un tiro per que jo mateix m'he anat a la saga perseguintme com un esbirro; y la idea fatal la tenía aquí, en lo front, fixa, segura, tenàs, y no la he executada per que altres ombres sanguinoses s'han posat davant la meva y he perdut de vista'l meu cadavre. Visch per la venjansa.
No li vull cap mal a aquest palatreca que m'ha sustituhit en la plassa. Lo primer impuls que vaig tenir al rebre'l cese, era d'anar a la oficina, despenjar un feix d'expedients d'aquells qu'han conegut més empleats qu'un habilitado, y matarlo administrativament dexàntloshi caure aplomats damunt lo cervell. Però, la reflexió ha pogut més que ma valentía, y aqueix pèrdis que'm treu lo cobert de taula m'està debentla vida tan fresch y xalat, mentres jo'm consumo veyentlo com se gronxa davant d'aquella taula en la que jo hi he passat los millors temps de la joven-